Les dietes ‘miracle’ funcionen?

És veritat que hi ha dietes que funcionen, sempre, és clar, que estiguin ben dissenyades, que s’acompanyin de canvis d’hàbits de vida i de la pràctica d’una certa activitat física. Però sovint no sempre s’aconsegueixen els resultats desitjats, entre altres perquè s’ha de veure moltes vegades si realment cal seguir una dieta per aconseguir el que volem. Sovint es pensa que una dieta pot millorar aspectes estètics que depenen de la constitució òssia o de la tonicitat muscular, i això provoca moltes decepcions i fins i tot trastorns.

Els perills de les dietes famoses

Existeixen moltes dietes famoses, moltíssimes. Però en general cal ser prudents i no seguir una dieta sense prescripció mèdica més de 15 dies seguits. I, evidentment, les dietes que exclouen nutrients bàsics, aquelles que són radicalment monòtones o clarament desequilibrades s’han de descartar o bé seguir-les un dia o dos com a màxim. Al menys, sense assessorament mèdic.

Descobreix el perill de les dietes més famoses:

Hiperproteiques: és la típica dieta en què pots menjar grans dosis de carn, peix i proteïnes en general, però sense posar-hi pràcticament cap carbohidrat. N’hi ha de molts tipus. Va bé per perdre pes, però no es pot fer servir durant molt temps, perquè pot produir un increment perillós d’àcid úric i de creatinina, a més d’ocasionar molt cansament i generar un estat d’ànim baix. A més, es pot arribar a produir cetosi fàcilment. En general s’ha d’anar en compte amb totes les dietes que exclouen els farinacis.

De la sopa: aquesta dieta consisteix en prendre només una sopa diürètica i depurativa a base de verdures. És famosíssima, malgrat que resulta molt desequilibrada, insuficient i poc aconsellada per seguir més d’un dia o dos a la setmana. És ideal per fer un dia a la setmana, no més. És evident que és una pauta insuficient per a una bona alimentació.

Montignac: prohibeix barrejar els greixos amb els carbohidrats i es basa sobretot en l’índex glicèmic dels aliments (capacitat d’elevar la glucosa en sang). Dins dels seus preceptes hi ha coses encertades, però és aconsellable seguir-la només durant poques setmanes i sempre en cas que la persona estigui sana. Evidentment ens referim a la dieta Montignac que segueix la dieta mediterrània, no a les seves primeres recomanacions que eren molt desequilibrades.

Barretes substitutives: poden ser efectives per un dia o per alternar amb aliments normals. El més aconsellable és fer-les servir com a alternativa esporàdica o bé només per a un àpat al dia. A més, hi ha molts tipus de barretes. Cal utilitzar les de bona qualitat.

Dissociada: consisteix en no barrejar en el mateix àpat hidrats de carboni amb proteïnes. Pot ser efectiva sempre que sigui completa, que inclogui aliments farinacis i que no sigui massa hipocalòrica. De totes maneres n’hi ha de molts tipus. És aconsellable que hi hagi un seguiment mèdic.

Dieta de la fruita: el “dia de la fruita” pot ser una bona idea sempre que es limiti a això, a un dia, i no es tracti d’una persona diabètica, ni amb problemes amb els nivells de glucosa.

Hipocalòrica equilibrada: és la més recomanable perquè és completa, produeix pèrdues de pes moderades i es pot seguir durant temps. És la dieta que es dóna als hospitals i centres mèdics generalment.

Exemple de dieta hipocalòrica equilibrada

• Aquesta és una dieta de 1.500-1.600 Kcal equilibrada, que farà aprimar sense grans pèrdues espectaculars –una cosa molt poc recomanable– i sense comportar cap problema de salut.

• Per a les persones més grans i sedentàries, especialment dones, pot ser una pauta de manteniment i també per perdre entre 0,5 i 1 kg a la setmana, sense presses.

• Per a les persones més joves i actives pot fer perdre mes d’1 kg a la setmana fàcilment.
  

Els menjars ecològics són més sans?

Varis estudis determinen que tot i que és indubtable que els aliments ecològics són beneficiosos pel medi ambient, en canvi no són nutritivament més sans. L’últim estudi l’explica El País i és de la Unversitat de Stanford en un anàlisis fet el 17 humans i 223 aliments on no es van trobar grans diferencies pel que fa a nutrients o vitamines. Tot i que també hi ha estudis que determinen el contràri.

La nutricionista de DiR Anna Grau ho analitza.

Tot i que en l’actualitat es qüestiona si a nivell nutricional hi ha diferències entre els aliments  orgànics obtinguts de l’agricultura ecològica o de l’agricultura intensiva, hi ha alguns factors que ens hem de plantejar.

Com són aquests sistemes de cultiu?

L’agricultura ecològica és un sistema de cultiu que vetlla per utilitzar els recursos naturals de la terra sense productes químics de síntesi o organismes modificats genèticament. Mentre que la intensiva busca una gran producció en un espai reduït i utilitza els plaguicides i fitosanitaris.

Alguns punts a favor dels productes ecològics:

• La seva intensitat de sabor que els fan organolèpticament més satisfactoris. Moltes vegades es déu a que els productes que utilitzen pesticides tenen un contingut d’aigua major i els nutrients estan en menor concentració dissipant així el sabor.

•  El processat és menys agressiu pel medi ambient en l’agricultura ecològica, mantenint la fertilitat de la terra, respectant la diversitat biològica i l’activitat biològica del sòl.

•  La conservació dels aliments és més llarga en aquests aliments.

• Sembla de lògica pensar que un estat del sòl més ric en nutrients ha de proporcionar aliments més nutritius. Els articles que actualment apareixen als mitjans de comunicació haurien de valorar si els seus estudis són suficients per fer l’afirmar que els aliments orgànics són tan sans com els altres. Generalment els estudis han estat fets en aliments i pocs d’ells en persones. I desconeixem en quina mostra de població s’ha realitzat.

•  Les concentracions de pesticides estan regulats per normativa però encara que estiguin dins dels nivells legals, qui ens assegura que l’acumulació d’aquests en el cos humà, encara que sigui baixa,  no sigui perjudicial amb el temps?

El debat està servit. Què en penseu?

 

Com recuperar la figura després de les vacances?

Amb els excessos de l’estiu s’han acumulat alguns quilets de més. Possiblement els gelats, les orxates i les cerveses han tingut alguna cosa a veure, però res que no es pugui recuperar amb una mica d’excerci físic i els consells de la nutricionista Anna Grau.

• El cos ha d’expulsar les toxines retingudes i rehidratar-se. Per a eliminar toxines és recomanable fer una dieta diürètica i drenant amb quantitats d’aigua elevades i infusions estimulants de la diüresi. Algunes d’aquestes infusions són la cua de cavall, dent de lleó, fonoll, ortiga i sàlvia.
• Al augmentar els líquids assegurarem la depuració de la circulació sanguínia i el drenatge de toxines i impureses acumulades pels hàbits tòxics de l’estiu.

A part de beure líquids no hem d’oblidar que els aliments rics en aigua estimulem els ronyons perquè treballin més, permentent així el drenatge i la diüresi.

• La dieta diürètica serà altament efectiva si és rica en potassi (carxofa, bledes, carbassa, pastanaga, patata, tomàquet, bolets i nous) i pobra en sodi. Hem de reduir la sal de la taula doncs el consum alt en sodi provoca la temuda retenció de líquids, trastorns en la circulació i problemes inflamatoris.
• Controlar les calories ingerides i tornar a la rutina esportiva.
• Ull amb els aliments amb sucres d’absorció ràpida com la fructosa, la lactosa i la sacarosa que mobilitzen molt ràpidament els greixos. En canvi els sucres d’absorció lenta (arròs, llegum, patata, pasta) són recomanats pel manteniment de l’energia durant una major durada.
• 50g. de pa al esmorzar són suficients per tot el dia.
• Reduir els greixos causants de la cel·lulitis post-estiu. Dir adéu als gelats, les orxates, la bolleria, els fregits i els olis en excés.
• S’han de potenciar aliments rics en fibra (espinacs, bledes, espàrrecs, carxofes, cebes, porro, bolets, api, pebrot, coliflor, endívies, escarola, remolatxa, fruita vermella i taronja) per reduir l’absorció dels greixos i per una correcta evacuació d’aquests.

Us recomanem aquesta dieta depurativa:

Esmorzar: Te vermell amb llimona i gel. Iogurt desnatat amb cereals rics en fibra, nous i plàtan

Mig matí: 4 tortes d’arròs amb gall d’indi.

Dinar: Arròs salvatge cinc delícies: pèsols, truita, pastanaga, mongeta tendre i gambetes. De postre iogurt amb papaia.

Berenar: Liquat de pastanaga, api i poma.

Sopar: Amanida d’espinacs crus i rúcula amb formatge feta, panses i pinyons. Llobarro amb patata i fonoll al forn i de postre síndria.

Ressopó: Infusió de sàlvia.
Esperem que ens expliqueu què tal us ha funcionat i com porteu la rentrée nutricional 🙂

10 consells per a una bona digestió

Cada vegada és més freqüent que la digestió ens doni problemes. La pesadesa o la cremor són només algunes de les molèsties que sense ser una veritable malaltia resten qualitat de vida i ens preocupen. De fet, molts d’aquests problemes es podrien solucionar canviant una mica els nostres hàbits dietètics. Els següents consells estan dirigits a afavorir la digestió i no haver de recórrer a cap fàrmac.